https://patrimoniobioko.tumblr.com/Inicio
Va existir un lloc a Malabo on va créixer i es va formar el primer advocat equatoguineà; d’aquell mateix lloc sorgiria la primera pianista. També va existir un lloc que van construir els habitants d’un poble aportant vint-i-nou caixes de cacau a l’any per poder dur a terme la seva construcció; avui aquest lloc és testimoni del treball d’aquestes persones. Existeixen recorreguts a través dels quals es fan danses i ritus tradicionals que ens vinculen amb un altre món o desperten la nostra espiritualitat; llocs on reflexionem sobre l’any que acaba de passar i on desitgem que les properes estacions portin noves notícies. Llocs on la gent es reuneix per cantar, jugar o simplement passar les tardes caloroses. Espais on generació rere generació els més petits han après a pensar, els joves a compartir i els grans a transmetre.
Van existir llocs on van succeir veritables tragèdies; la preservació d’aquests espais ens ajuda a recordar que aquests fets no s’han de repetir mai més. Existeixen construccions que es van realitzar impulsades per la ideologia d’una època que ens pertany, ja que forma part de les nostres vides. Van existir llocs de reunió on molts valents i revolucionaris van pensar un nou futur per a Guinea, van idear un canvi. També van existir escenaris on es van reproduir moviments artístics internacionals, on es van formar artistes que van recórrer el món mostrant les nostres expressions artístiques i els nostres valors a altres cultures. I llocs que formen part del nostre present, de les nostres rutines i ens acompanyen en la construcció diària de la nostra memòria.
Què és un poble sense memòria?
A través d’aquests llocs se’ns presenta una manera de reconèixer la nostra història. La nostra cultura es reflecteix a través del patrimoni arquitectònic i urbà, i és per a nosaltres la memòria palpable del nostre passat, la consciència del nostre present i la reflexió per al nostre futur.
Des de l’Escola d’Arquitectura de La Salle, Universitat Ramon Llull de Barcelona, i en col·laboració amb el Centre Cultural Espanyol de Malabo, vam iniciar durant el passat mes de juny un inventari de patrimoni arquitectònic. El projecte va ser autoritzat pel Ministeri d’Informació, Cultura i Turisme de Guinea Equatorial. Un dels objectius més importants és sensibilitzar la nostra societat sobre el valor de la cultura a través del patrimoni construït.
Ens hem aventurat a rescatar tots aquells edificis i llocs que tenen un valor social, cultural, artístic o històric per a nosaltres, els equatoguineans, en primer terme, i per a la comunitat internacional. Espais culturals, en la seva majoria de gran bellesa, que volem preservar. El patrimoni arquitectònic forma part de la nostra cultura material. Si el destruïm, una part de nosaltres també desapareix. És, per tant, un llarg camí el que ens queda per recórrer.
Veurem reflectits els nostres diversos modes d’entendre el món a través de l’arquitectura vernacla, la qual es caracteritza per satisfer les necessitats bàsiques de l’ésser humà, fent servir els recursos locals del seu entorn immediat, adaptant-se a l’entorn i preservant els valors, el sistema de producció econòmica i l’estil de vida dels seus usuaris. Aquestes estructures, originàries i pròpies de cada regió, es creen i es mantenen a través d’una tecnologia que evoluciona amb la tradició i es valida per consens i a través de la saviesa popular. L’anàlisi d’aquestes arquitectures és el primer pas per plantejar una arquitectura sostenible.
A l’illa de Bioko, reconeixerem el vincle entre diversos mons a través de l’arquitectura fernandina, que va sorgir de la comunitat criolla, amb origen en els sierraleonesos educats a Freetown o Anglaterra, que van constituir una classe-ponte entre els indígenes de l’illa i “la nova cultura”. Figures com la de Maximiliano Jones són exemples del que va representar aquest esglaó de la societat en el desenvolupament econòmic de l’illa. La creació del que històricament anomenem ‘Eixample Fernandí’ i la manera en què les vivendes i serveis es van disposar en aquesta quadrícula són herència d’aquesta època. La trama urbana d’aquesta zona i cases com la casa Teodolita són exemples d’arquitectura fernandina.
A través de l’arquitectura de l’època colonial espanyola podem trobar testimonis que representen etapes especialment destacades en els canvis dels sistemes constructius tradicionals del nostre país. En alguns casos, com en l’obra de l’arquitecte Albert Ripoll, reconeixerem una voluntat artística a través de projectes com les “capelles model” que trobem, per exemple, al Barri de La Palmas, Luba.
Descobrirem una voluntat de transformació a través de l’arquitectura del moviment modern que, segons l’arquitecte indi Charles Correa, (re)col·loca l’arquitectura on li correspon: a la intersecció entre cultura, tecnologia i aspiració humana. L’edifici del Banque des États de l’Afrique Centrale (BEAC) de Malabo en podria ser un exemple.
Percebem unes pretensions i uns nous modes d’expressió, una barreja d’influències de diferent naturalesa a través de l’arquitectura contemporània.
A partir de la valorització d’aquests casos i la llarga llista que ens espera, podrem conèixer, estudiar i prendre mesures per cuidar i preservar els llocs i edificis del nostre país. D’aquesta manera, podrem reconèixer-los en el nostre dia a dia i transmetre als nostres fills la nostra història i la nostra memòria.